Dignitat

Joan Margarit (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és un poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya.










Aquest poema fa referència al valor a la llengua.
Quan parla d'una llengua ben travada és refereix a la relació ben fixada amb l'exterior. Quan fa menció al castellà, ens diu que és una llengua gran amb molts parlants. Aquí us deixo un gran poema d'aquest autor. Espero que el gaudim igual que jo l'he gaudit.

Vocabulari:
- Espúria: per casualitat, que succeeix ocasionalment.
- Heura: planta que creix a les pedres.

Dignitat

M'allunyo d'un país

on la desesperança té la força

d'una certesa lògica,

i l'enveja un horari tan secret

com un tren militar.

El castellà m'ofega i no l'odio.

No en té la culpa de la seva força:

de la meva feblesa, encara menys.

L'ahir era una llengua ben travada

per pensar, per pactar i per somiar,

inútilment difícil, que ningú ja no parla:

un subconscient de pèrdua i cobdícia

on ressonen bellíssimes cançons.

El present és la llengua dels carrers,

maltractada i espúria, arrapada

com l'heura a les ruïnes de la història.

Aquesta és a llengua en la que escric.

també és una llengua ben travada

per pensar, per pactar i per somiar.

I les velles cançons es salvaran.

Joan Margarit.