El desenvolupament de l'infant

Avantatges i desavantatges de l'ús de Power Point

Enllaç

Desprès d'haver 12 propostes d'ús creatiu i multimèdia del programa de Power Point puc dir que l'ús tradicional dels Powerpoints té avantatges i desavantatges.

Avantatges:

• L'oient té una guia del que s'està dient. 
• Utilització d'imatges il·lustratives.
• Ús d'elements multimèdia.
• Facilitat a l'hora de prendre apunts.

Desvantatges:

• Excés d'informació.
• Lectura de les diapositives.
• Abús de color, formes i elements multimèdia.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció a l'aula estarà a les fosques, que pot provocar motivació i distracció per part de l'oient.

Idees de com utilitzar-lo correctament:

• Crear uns enllaços de una diapositiva en una altra, per exemple per formular preguntes i anar a les respostes.
• Utilitzar el Power Point com a pissarra, i construir-lo entre tots.
• Si posem texts llargs és per a que ho llegeixin els oients, no nosaltres.
• Fer anàlisi d'algun text mitjançant Power Point, per exemple: un poema.
• Usos de metàfores amb les imatges.

12 propostes d'ús creatiu i multimedial del Power Point

Abans de començar amb la llista de propostes caldria fer dues consideracions: La primera és explicitar que moltes de les propostes estan explicades amb un exemple d'una matèria concreta, per tant, és feina del lector, fer la transposició a altres nivells educatius i altres àrees de coneixement. La segona, és que és difícil explicar textualment qüestions evidentment dinàmiques com les que fem en Power Point.
Cal remarcar que l'ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit.

1. Fugir del discurs lineal. Substituir les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com història de l'art en la que una darrere l'altra se'ns van mostrant imatges de monuments i altres obres,mentre el professor fa les seves explicacions. La proposta en aquest cas seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s'obris una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més es podrien habilitar altres diapositives amb detalls d'aspectes destacables. Un dels punts innovadors d'aquesta proposta seria fer possible l'accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre pogués flexibilitzar el seu discurs i és pogués adaptar al ritme i/o interessos de la classe.
2. Crear un "sac" de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori, per exemple de fragments de composicions que utilitzarem a classe amb els nostres alumnes a tall d'audició.
3. Pot servir per crear material escrit, ja que aquest programa no ens constreny a les limitacions d'una pàgina de text (paràgrafs, marges,..), sinó que ens permet expressar-nos sense límits del processador de textos. Cal destacar que aquest ús seria possible tant per part del professor com de l'alumne. Per exemple, és molt més fàcil crear esquemes amb Power Point que amb Word, o adjuntar i posar un marc a un parell de fotografies és més fàcil amb Power Point que no amb PhotoShop.
4. Crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les respostes correctes, fer una sessió de repàs d'un tema o de coneixements previs i molt motivadora. En aquest cas, les possibilitats d'interactivitat del propi programa afavoreixen a la interacció amb el grup classe.
5. Si en una diapositiva col·loquem un llorigó, podem proposar als nostres alumnes que el trobin. El que tenim d'original en aquest cas és que en clicar sobre el llorigó (que pot ser un text o una imatge mal col·locada o errònia) podem obrir una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor. Per exemple, un esquema amb algun un terme equivocat
6. Demanar un Power Point com a treball avaluable per als alumnes. posant èmfasi a les limitacions de text que cal posar a cada diapositiva, aprofundint així en l'esforç de l'alumne a sintetitzar conceptes. Per exemple, explica tal fet històric en 4 diapositives de Power Point. Cada diapositiva podrà tenir com a màxim 40 paraules.
7. Construir entre tots és exercici excel·lent per fer a classe. Podem tenir una diapositiva de Power Point preparada amb tot una sèrie d'elements i entre tots anar-lo col·locant en el lloc corresponent i fer així una tasca de creació conjunta. Per exemple, ja portem preparades les fletxes i els quadres de texts i entre tots construïm l'esquema, o en el cas dels més petits, podem portar preparat un paisatge i anar col·locant animals on correspongui.
8. Si anem una mica més enllà i disposem d'un tablet PC o d'una tauleta gràfica que ens faciliti l'ús del punter, podem fins i tot, fer servir el Power Point com si d'una pissarra blanca es tractés.
9. Utilitzar el Power Point com una eina més d'estudi i treball a les classes d'educació artística, David Byrne així ho fa i en la seva web podem trobar nombroses creacions seves.
10. Per als més petits de l'escola, els programes de presentacions els podem utilitzar com ara els baguls dels contistes, És a dir, podem tenir en les diapositives imatges dels protagonistes, del decorat, dels instruments, sons,... Però no hem d'oblidar què és el mestre i no l'ordinador qui explica el conte.
11. Joan Ferrés ens parla de la funció motivadora que té el vídeo a l'escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d'emocions. Així doncs, un joc suggerent d'imatges i música triades amb una finalitat concreta i muntades amb Power Point a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo.
12. Per últim, una diapositiva de Power Point pot ser entesa com una maquina de recollir idees. Tot ell en blanc esperant que nosaltres plasmem ordenadament o en desordre, les nostres idees, en un text llarg o amb fletxes i requadres, amb imatges i/o amb sons, gravant directament les nostres idees, amb l'ajut del micròfon del Power Point i escrivint comentari de text, posant-hi colors vermells en aquelles idees que són més innovadores, utilitzant tota la simbologia que es cregui convenient. Serveix per fomentar la recollida d'idees i plasmar-les en un format digital.

Encara que el més important no és realitzar totes aquestes 12 propostes, sinó que, l'únic que cal és ser més creatiu i flexible i, sobretot, pensar més en l'alumne i com aquest aprèn.

Copyright o Creative Commons?

Tant Copyright com Creative Commons són dues llicències d'ús, però amb objectius diferents. Per una banda, el Copyright reserva tots els drets d'autor sense cap variant, i per altra banda, Creative Commons ens ofereix diverses opcions per compartir el material, exactament 6 possibilitats de llicència:

Així doncs, jo prefereixo Creative Commons, des del meu punt de vista, és una manera de difundir i compartir la cultura i els coneixements ja que permet a l'usuari utilitzar com vulgui el material, sempre tenit en compte l'autoria i respectant-la.


I tu que esculls?


                   o

                    ?




Informació i imatges extretes de:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/wikipedia/les-llicencies-d-us-i-la-wikipedia
http://cat.creativecommons.org/?page_id=184

Fonts fiables i referències

Els articles de la Viquipèdia haurien d'utilitzar fonts fiables, de recers, i publicades. Les fonts són material creïble i la fiabilitat depen del context. A la Viquipèdia cal citar les fonts,és a dir, donar referències que puguin ajudar al lector a verificar la veracitat de l'article i a trobar més informació. Les bones citacions són crítiques per ajudar a fer una Viquipèdia fiable i fàcil d'utilitzar.


Com sabem si una font és fiable?
Segons la Universitat de les Illes, podem seguir unes pautes (criteris d'avaluació):

- Qui? L'autoria
- Què? Contingut
- Quan? Actualització de la informació
- On? Publicació
- Per a què? A qui va dirigida
- Com? Navegabilitat

Anem a fer un exemple sobre la Rosa Sensat i Vilà, pedagoga catalana i associació de mestres.




Les cites s'han d'anar als enllaços i s'ha de veure si són fiables o no.


L'enllaç és d'un article de la generalitat, per tant és fiable.



Podríem dubtar perquè no té autor, però no del tot perquè prové de la Universitat de les Canàries.



Com sabem si un Per saber com es citen les fonts en la Viquipèdia feu clic aquí.

Com sabem si un pdf és fals o no?
És fiable quan prové d'una pàgina web seva.

Si trobem informació dins d'un blog és fiable o no?
- Sí, si té citacions.
- Segons l'autor.

Altres informacions fiables?
- No tots els llibres són fonts fiables. Llibres especialitzats (editorials més serioses, per l'autor, e-mails, d'on prové, bibliografies, etc.). Per això, és important saber on anar a buscar els llibres: biblioteques d'universitat (fiable), de barri (més o menys), botiga (poc fiable).
- Articles.
- Els diaris no són massa fiables, menteixen molt.
- Els Magazims o revistes són fiables si pertanyen a la web de la biblioteca d'alguna universitat.
- Les revistes científiques són fonts fiables perquè les verifiquen i les comproven més d'un especialista.

En aquesta pàgina podreu trobar revistes de tot el món en format obert. Són científiques, per tant, ja estan revisades.








Informació extreta de:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/wikipedia/les-fonts-i-les-referencies

Revista digital i revista en paper

Una revista és una publicació periòdica a intervals majors d'un dia, generalment finançada per publicitat i/o pels lectors. A diferencia dels diaris o periòdics, orientats principalment a oferir noticies de l'actualitat més o menys immediates, les revises ofereixen una revisió dels successos, ja sigui d'interès general o sobre un tema especialitzat.
Típicament estan impreses en paper, però també podem disposar-les via internet. És a dir, revistes digitals.

A continuació, us numerat avantatges i desavantatges d'una revista en paper i una revista digital, per a que així pugueu començar a prendre consciència i escollir la que creieu més convenient.

• Els pares o les persones que no tenen habilitats informàtiques tindrien destreses digitals.
• La revista digital la pot veure tothom, mentre que la de paper només qui la compra.
• Amb la revista digital podem fer còpies infinites, mentre que en paper són limitades.
• La revista digital com una eina de diversió i dinamisme en les famílies.
• La digital és multiformat i podem tenir tantes com vulguem. 
• Amb la digital pots anar canviant constantment la informació i modificar els erros. Mentre que, amb la de paper si has comès algun error, has de tornar-ho a fer i tornar-ho a imprimir.
• La revista digital te l'avantatge d'afegir nous formats (àudio, vídeo, imatges,...). A diferència de la de paper, que només es poden adherir text i imatges.
• Si parlem del cost, hem de dir que tots dos es paguen però de manera diferent. El format digital continua essent més econòmic que el format en paper, encara que hem de tenir en compte i present que es paga amb publicitat, donant les dades personals (que utilitzen per comercialitzar, per saber el que agrada a la societat i emprendre un nou producte), també no ens hem d'oblidar que el blooger costa diners.                                                                                                             Pel que fa al format de paper, hem de dir, que el cost és més elevat ja que es paga l'editorial, els fulls, la impressió, ....
• Durabilitat de format digital és més permanent envers format paper.
• Per fer una revista en paper es triga molt més temps que en fer una en format digital.
• En l'àmbit ecològic el format paper ens perjudica amb sostenibilitat, però compte que el digital consumeix energia tot l'any a totes les hores perquè esta obert.
• La revista digital és més personal, cadascú és responsable de la seva pròpia publicació, a diferència de la revista en paper.
• Un avantatge interessant es que en el format digital es poden fer comentaris. És pot interactuar.

Comunicació corporal

A classe de COED hem parlat de l'acte comunicatiu i la importància de l'expressió corporal en aquest.
La postura és molt important ja que contra més estirats estiguem millor. Hem de ser capaços de mesurar les distàncies segons el discurs i el tracte que és te amb els oients. Per exemple, si és un poema íntim haurem de buscar la proximitat de la gent. També és important que mentre estem fent una exposició mai hem de donar l'esquena, perquè es perd el contacte visual i això dóna mala imatge. I si volem donar l'esquena, hem de saber perquè ho fem.
La postura general transmet comunicació, el cos ens diu coses. Pel que fa al gest, l'obertura ens ofereix una millor manera de comunicar-nos que els tancaments. Els moviments simètrics donen confiança, però hem d'evitar les repeticions. Amagar les mans, dóna sensació d'amagar alguna cosa.
S'ha de tenir present que la mirada s'ha de repartir a tothom. "És la mirada de l'altra la que ens envesteix com a éssers humans".
D'altra banda, la presentació compta. És a dir, hem d'evitar segons quina roba o joies, ja que això poden provocar discrepàncies amb la gent pobra, i d'altra banda, amb les joies provocar sorolls, i això no queda bé. Encara que, podem utilitzar l'encaixada de mans com a recurs per transmetre confiança i seguretat.

Aquí us adjunto una presentació que hem creat la Berta i jo per a què tingueu més visuals aquestes idees tant importants sobre la comunicació corporal:

Software lliure i privat

Hi ha dos tipus de programes: els propietaris i els privatius. És a dir, existeixen programes fets per comunitats de programadors que els ofereixen a la resta de la comunitat per utilitzar-los lliurement i d'altres que els creen empreses, i el que fan és vendre'ls o oferir-los a través d'algun tipus de tracte comercial a la resta d'usuaris.

Quan parlem de programari lliure no només ens estem referint a les aplicacions, sinó també a aquests altres tipus de programes que li donen vida a l'ordinador.
Aquest és un programari que respecta la llibertat d'executar, d'adaptar, de distribuir i de millorar alguns programes. Normalment són gratuïts o de baix cost. Com per exemple: OpenOffice, Firefox, Gimp, etc.

Softcatalà és una web molt interessant, on pots descarregar-te programes lliures.

A diferència dels privats, que són tot el contrari als lliures, només hi poden accedir aquells que són usuaris. I aquests l'utilitzen sense fer-ho públic ni executable. Com per exemple: Photshop, Excel, Word, etc.

Twitter i Feedly

By: Fanie

El twitter és un lloc web on si ens registrem podrem obtenir, i compartir informacions. A més, podem seguir a persones i veure el que publiquen. Hem de tenir clara la diferència entre "followers" (persones que et segueixen) i "followed" (a qui segueixes). Cal destacar doncs, que pots seguir a una persona i no necessàriament aquesta t'ha de seguir. 

Podeu trobar més informació sobre aquest tema a: http://es.wikipedia.org/wiki/Twitter

http://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/

By: Graham Smith

Feedly és un lector RSS que permet organitzar i accedir des d'un navegador web a totes les notícies d'interès.

Cal remarcar que és molt fàcil d'utilitzar.

Podeu trobar més informació a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Feedly
http://www.crearunblogesfacil.com/que-es-feedly-y-como-usarlo/




Aquestes dues eines són útils en l'àmbit de l'educació. Com a docents, hem d'estar informats i actualitzats del que passa al nostre entorn. Feedly ens proporciona accedir-hi a tota aquesta informació, i ens permet seleccionar-ne el tipus. Per exemple: puc seleccionar diversos diaris i periòdics com el de La Vanguardia, el ABC, i d'altres. Twitter, és una red social que utilitza molts adolescents, però no hem d'utilitzar-la amb aquest fi, sinó que hem de seguir a gent que ens aporti coneixements i coses interessants, tal com seguir a Eduard Punset, Educación TIC, etc. D'aquesta manera també estem en actualització amb el món de l'educació o bé, podem obtenir altres coneixements relacionats que ens poden ser útils.

Podeu trobar-me a twitter: estefaniarg4 (Estefania Ruiz)
El meu feedly: https://feedly.com/i/my

La viquipèdia

La Viquipèdia és l'enciclopèdia més gran del món i la cinquena web més consultada del món. És la versió catalana del projecte wikipedia.
No podem parlar de la Wikipedia sense parlar de la Wikimedia Foundation, l'organització que dóna suport a l'estructura.
Molts col·laboradors (o viquipedistes) comparteixen l'ambició de posar el coneixement lliure a l'abast de tothom.

La Viquipèdia té una sèrie de polítiques i normes amb el propòsit d'assegurar l'objectiu de crear una enciclopèdia lliure i fiable.

Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia.
- És una enciclopèdia: el propòsit és recopilar tot el saber, no crear-lo.
- Cerca el "punt de vista neutral".
- És de contingut lliure.
- Segueix unes normes d'etiqueta.
- No té normes inamovibles. És a dir, totes les versions anteriors dels articles estan desades.


Què pot aportar la Viquipèdia en l'educació?

Pel que fa als alumnes seria un bon mètode de motivar-los a l'hora d'aprendre, ja que la seva feina no es quedaria en un calaix, sinó que serviria per a tothom.  A més, fomentaríem el treball col·laboratiu i la millora de la capacitat comunicativa. Parlaríem doncs, d'un aprenentatge significatiu, ja que la Viquipèdia no permet copiar literalment d'altres fonts.  Respecte als docents, seria una bona manera d'innovar i canviar la dinàmica a la qual s'està acostumada. Permetria destriar la feina de cada membre del grup, i es podria avaluar el seguiment gràcies a l'historial de l'article.

La Berta i jo, per tal de col·laborar amb la Viquipèdia hem modificat i afegit contingut en un article: Síndrome X Fràgil. Per elaborar i afegir informació en aquest article hem tingut en compte el llibre d'estil dels documents de la Viquipèdia, per tal de crear una Viquipèdia homogènia, clara i fàcil d'utilitzar.

En aquestes fotografies podeu visualitzar el contingut afegit per nosaltres. Tal com podeu veure, hem respectat la política i les normes d'ús, i hem aplicat les mateixes pautes per editar.

Per a saber-ne més visiteu:
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/wikipedia/mapa-de-l-activitat

Comunicadors en xarxa

Gràcies a les classes de COED, he après com hauria de ser un bon comunicador. I una de les feines que ens han fet dur a terme en el mòdul de l'escola d'educació infantil, és fer el seguiment d'una persona en tots els àmbits (twitter, facebook, ràdio, televisió, etc. ) durant un més per poder arribar a una conclusió: si és bon comunicador o no.

Carlos Herrera

El meu grup i jo vàrem decidir fer de Carlos Herrera, ja que és un home força interessant amb molta experiència a l'hora de la parla perquè té un programa de ràdio anomenat "Herrera en la onda" a Onda Cero.








Primerament, vàrem recopilar tota la informació diaria en un document de Google:



Amb tota aquesta informació cercada, vàrem arribar a la conclusió que segons el medi (twitter, ràdio o premsa) és un bon comunicador o no ho és tant. Per exemple, en el twitter és bastant pèssim, a diferència de la ràdio. O bé, també puc remarcar les males paraules que utilitza en el llenguatge escrit. Però si més no, us animo a què veieu el nostre treball final, on visualitzareu millor tota la informació i veureu les nostres confirmacions:

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/carlosherreracomunica/?pli=1

Llenguatge audiovisual

RSS

Enllaç

RSS, feed o sindicació: la sindicació a través d'RSS és la nova forma d'accedir a la informació.

Consisteix en el fet que una vegada seleccionades les fonts d'informació d'interès, aquestes fonts (blogs, notícies, fòrums, etc.) enviïn avisos d'actualització a l'usuari, sense la necessitat que l'usuari hagi d'anar comprovant si hi ha novetats en cada una d' elles. Per aconseguir això, cada blog o font de notícies té un enllaç de sindicació (il·lustrat amb aquesta imatge) que ha de ser afegit a un programa o pàgina web anomenat agregador d'RSS (com pot ser Bloglines o Google Reader) en el qual anem llistant les fonts que ens interessen. Cada vegada que es produeixi una actualització de continguts en alguna d'elles, ho sabrem només visitant aquesta pàgina. El vídeo de Lee Lefever, de CommonCraft, ho exemplifica de manera molt clara.

És un dels molts continguts que ens ofereix la xarxa per a poder accedir a grans volums d'informació d'una manera senzilla i pràctica.

Una manera de fer-nos una primera idea és a través d'aquest vídeo:








Per a llegir feed RSS us recomano utilitzar feedly, ja que és un bon lector i també el trobem en format App per tauletes i mòbil (Android i OsX).



Informació extreta de:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/09/que-son-els-rss.html

Balagué,F. & Zayas, F.. (2007). Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. . Rambla del Poblenou, 156, 08018: UOC.

Powerpoint

Booktrailer: "El noi del pijama de ratlles"

Un booktrailer (un tràiler de llibre) és una de les ultimes tendències per promocionar un llibre. Consisteix en crear un petit vídeo publicitari que capti l'atenció dels lectors, per aconseguir persuadir-los.
Per tal de posar en pràctica aquest recurs publicitari amb interès de persuadir al lector, Asun Pérez, Inés Piqué, Berta Miró, i jo hem escollit el llibre: El noi del pijama de ratlles per crear el nostre booktrailer.

Per tal d'organitzar-nos, hem creat un petit power point:

 

Aquí us adjunto el nostre booktrailer acabat:

  

Creative Commons

By: Gwyneth Anne

Què és?
Una organització sense ànim de lucre que té l'objectiu d'afavorir la difusió de material sense perjudicar als autors.

Què vol?
Distribuir lliurement qualsevol obra i estigui recolzat per unes lleis respecte els usos que se'n pot fer de la seva obra.

Què pots fer?
Depèn de la llicència que escolleix-hi l'autor. Les més comuns són:

• Copiar
• Distribuir

Encara que també és pot:

• Comunicar públicament l'obra
• Transformar-la per fer obres derivades de la original

Com es posem aquesta llicència en el nostre blog?

1. Aneu a la web: http://creativecommons.org/choose/
2. Seguiu els pasos que us indiquen i copieu el codi que us mostra a l'últim pas.
3. Aneu al vostre blog i quan ja l'esteu editant editeu el format.
4. Cliqueu a disseny. 
5. Creeu un gadget.
6. Trieu el tipus Html/Javascript. 
7. Enganxeu el codi embed que heu creat abans.
8. Per últim, comproveu que surt al vostre blog.

Per a més informació visiteu aquesta pàgina. 

Els wikis

By: Robyn Ray 

Els wikis són una altra tecnologia específicament dissenyada per al treball col·laboratiu. Podríem dir que són democràtics, ja que permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web i fomentar l'ús d'aquesta. A més, està en un procés continu d'actualització.

Gràcies a aquest software i a la col·laboració de l'home, entre altres factors, fem possible la viquipèdia.

Per saber com funcionen els wikis visioneu aquest vídeo:



Per veure alguns exemples i recursos del seu ús en entorns educatius, destaco els enllaços següents:
http://wikitaller.wikispaces.com/
http://wikiseducatius.wikispaces.com/index


Com creem un wiki?

1. Primer de tot anem a la pàgina wikispace.  Després haurem de crear-nos un compte. Per tal de fer-ho hem de fer clic en "sign in".

2. Seguidament ens apareixerà aquesta pantalla i haurem de fer clic en "crear una cuenta wikispace nueva". 

3. Després haurem d'omplir el que ens demana. Aquí ja ens donen l'opció de crear un wiki, però també es pot crear més endavant. És a dir, un cop estem registrats clicant "únete", podrem crear tants wikis com vulguem i es quedaran guardats en "mis wikis". 

A l'hora de crear un wiki, hem d'escollir: si volem que sigui públic o privat, qui pot editar i qui no, i qui o quantes persones poden fer d'administrador del wiki. 

Els membres convidats, per afegir informació o bé modificar, només cal que cliquin "editar" i un cop acabat sempre clicar en "guardar". 

Informació extreta de:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/els-wikis-fonaments-i-relacio-amb.html

Balagué, F. & Zayas, F.. (2007). Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Rambla del Poblenou, 156, 08018: UOC.

Les tauletes digitals a l'aula

By: Esther Vargas

L'últim dia de la SAE, vam assistir a una conferència dels "Ipads" a les aules d'infantil i primària, amb la col·laboració de dos docents de l'Escola Mare de Déu de la Mercè: en Jordi Biges i la Marta Palet.

Ens van explicar com havien començat amb les pissarres digitals fins a la incorporació dels "Ipds" en la seva escola. Amb tot això, i la seva experiència vaig veure com ells que eren immigrants virtuals, van aconseguir familiaritzar-se amb aquesta tecnologia, per així poder-la utilitzar de manera educativa.

Cal remarcar que aquestes noves tecnologies, en concret " l' Ipad", el podem utilitzar buscant la màxima autonomia dels nens, i un mètode per aconseguir-lo és introduint racons, com per exemple: matemàtiques, llengües, etc.

Pel que fa  a l'educació primària l'organització en l'aula és més dinàmica i fàcil, ja que són més grans. Per tal de poder treballar en llengua catalana, ens van oferir una pàgina: Educaplay. En aquesta ells mateixos poden crear les activitats o bé, agafar-ne de fetes.

Google Sites

Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web, i permet editar i compartir informació. A més és gratuït i senzill d'utilitzar.

A continuació us adjunto un vídeo tutorial, per a què veieu i comproveu com es fa una pàgina web amb Google Sites:




Per tal de posar-ho en pràctica, l'Ignasi, la Berta i jo hem creat un. El podeu trobar a: https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/escolainclusiva/home

Podeu trobar més informació i característiques a: http://es.wikipedia.org/wiki/Google_Sites

Analitzar blogs educatius

A partir de la lectura i els comentaris fets a classe sobre el llibre: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. En Jordi ens ha proposat un exercici per tal de posar en pràctica els continguts i el què hem après del llibre.
Jo he escollit analitzar un blog guanyador de la VIII edició del premi espiral edublogs, i un altre, de normal. Per així poder veure les diferències. Aquests són els blogs que he escollit:

http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/

http://aliena242.blogspot.com.es/

Com podeu veure, un és més senzill, i l'altre més complex i divertit. Per tal de dur a terme aquesta feina he realitzat una graella: 

Comparació blogs educatius

Blogs extrets de:
http://espiraledublogs.org/comunidad/Edublogs/recurso/ganadores-de-la-viii-edicion-del-premio-espiral-ed/32392934-1542-460b-a916-4a1e8c8f781c
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/analitzar-blocs.html

Flickr

By: Jonas Tanas

Flickr és un lloc web gratuït que funciona com a una xarxa social, i que permet emmagatzemar, ordenar,buscar, vendre i compartir fotografies i vídeos en línia.
És un servei molt utilitzat pels bloggers com a dipòsit de fotos per allotjar imatges que incrustar als blogs i altres mitjans socials.

Cal remarcar que pots accedir al contingut de Flickr sense necessitat d'estar registrat. Només cal anar a la part superior a la dreta i ficar la paraula indicada per trobar la imatge que desitges. Cal ressaltar que la mateixa paraula escrita en anglès dóna més resultats i variats.



Ho comprovem amb la paraula gat:

Tal com podeu observar a les fotografies, queda demostrat que la mateixa paraula escrita en dues llengües diferents contenen diferents fotografies, encara que, també poden contenir algunes iguals. Així doncs, si d'una manera no trobeu alguna imatge que us agradi podeu tornar-ho a intentar canviant la paraula clau.

Perquè la importància de Flickr? 

Estem acostumats a agafar imatges del Google sense saber i comprovar si podem agafar-les i manipular-les. Des de l'escola també s'ha agafat això per costum, la societat en global ho fa, i això és erroni, ja que no estem respectant els drets de l'autor.

Per el contrari, Flickr, permet agafar imatges de qualsevol tema sota la llicència de Creative Commons. D'aquesta manera estarem respectant els drets d'autor i podrem agafar-la i penjar-la a qualsevol lloc. A més, les fotografies han sigut fetes per fotògrafs, és a dir, comporta una bona qualitat de la imatge.

Amb això, no dic que no es pugui agafar imatges de Google! Òbviament es pot, però sempre comprovant la llicència que té per tal de respectar els drets d'autor.


Com podem saber si una imatge es troba sota la llicència Creative Commons?

Per saber si una imatge està sota aquesta llicència, es pot saber quan cliquem a una imatge que ens agrada i a sota ho posarà. Però d'aquesta manera has d'anar comprovant foto per foto i es triga més.
Jo recomano fer ho d'aquesta manera:
Un cop has introduït la paraula que vols cercar, a la barra de sota apareix el nom "licencia". Un cop cliquem ens apareixerà un seguit de llicències i haurem de seleccionar la que més ens interessi. En aquest cas: "solo Creative Commons". D'aquesta forma totes les imatges que es veuran estaran sota llicència i només caldrà escollir quina és la que més ens agrada.

Per a més informació feu clic a aquest enllaç.

Jamendo

Jamendo és una plataforma musical i una comunitat d'àmbit internacional, creada al voltant de la musica lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic pot descarregar-la sota llicència Creative Commons.
Aquesta és el portal de la pàgina que posa a disposició un catàleg de més de 7.000 artistes i més de 19.000 àlbums.
A més, d'escoltar-la pots baixar-te-la.




Per a més informació cliqueu aquest enllaç.

Prezzi

El prezzi és un programa indicat per a realitzar presentacions, es treballa a partir d'imatges, i es centra només en allò que ens interessa. A més, és fàcil d'utilitzar. A l'hora de guardar-ho queda guardat automàticament on-line, amb la qual cosa ens permet accessibilitat des de qualsevol lloc.


Per tal de practicar aquesta aplicació la Berta i jo hem realitzat un petit prezzi sobre la injustícia al món:

Llar d'infants Núria

Ja hem acabat la setmana de pràctiques i de reflexió educativa, i el tutor de seminari ens ha demanat que fem una presentació de l'escola i que expliquem la nostra experiència.
L'escola on he anat ha fer pràctiques dos dies és a Llar d'Infants Núria que es troba a Terrasa.




És una escola oberta, que busca utilitzar tots els agents (mestres, família,..) i recursos educatius pertanyents al medi, ja que entenen que educar per a la vida, suposa partir de la realitat mateixa.
L'objectiu principal d'aquesta escola bressol, no és cap més que el d'afavorir l'aprenentatge dels més menuts i que s'enriqueixin de les seves vivències i relacions amb els altres. Comprenen que la relació pares-escola, incideix en la realitat diària, permetent al nen/a viure la seva infantesa com un tot. Per aquest motiu doncs, cerquen intervencions d'àmbits diferents amb les famílies.

Ha sigut una experiència extraordinària e inexplicable. M'he sentit com una més, m'han acollit genial i l'únic que puc dir, és que cada vegada estic més convençuda que això es el que vull ser i dedicar-me tota la vida, encara que, m'ha sabut a poc.

Vídeo i educació

El llibre Vídeo y educación de Joan Ferres, parla sobre les noves tecnologies en l'educació. La vida està en continu procés de canvi. Les innovacions tecnològiques provoquen uns canvis socials. La societat té por als canvis, i fins que no superem aquesta por, obrim els ulls i canviem la mentalitat, no aconseguirem pas una millora en l'educació. En la pàgina 25, segons Mcluhan diu que els nord americans temen convertir-se en un cotxe de quatre rodes.  

L'hemisferi esquerra es dedica a processar el llenguatge, la abstracció, la lògica, la raó i a classificar la informació. Fa referència a la part dreta del cos: lectura, escriptura, càlcul, aritmètica classificació, abstracció, hemisferi intel·lectual.                                                                                                                               L'hemisferi dret es dedica a les imatges, so, la música, les funcions no verbals i receptius. Fa referència  a la part esquerra del cos: reconeixement dels rostres, reconstrucció, dimensions artístiques, síntesi, hemisferi emocional.

Te quiero

Mario Benedetti va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià que va pertànyer ala Generació del 45. 

És una de les persones més destacades de la literatura en llengua castellana de l'ultima meitat del segle XX. La seva magnífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.

Aquí us deixo aquest poema d'aquest brillant autor, el qual m'ha arribat al més profund. I vaig quedar enamorada d'aquestes paraules. 

Te quiero

Tus manos son mi caricia,

mis acordes cotidianos;

te quiero porque tus manos

trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos

mi amor, mi cómplice, y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro

contra la mala jornada;

te quiero por tu mirada

que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,

tu boca no se equivoca;

te quiero por que tu boca

sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos

mi amor mi cómplice y todo.

Y en la calle codo a codo

somos muchos más que dos.

Y por tu rostro sincero.

Y tu paso vagabund.

Y tu llanto por el mundo.

Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aurora,

ni cándida moraleja,

y porque somos pareja

que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;

es decir, que en mi país

la gente vive feliz

aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos

mi amor, mi cómplice  y todo.

Y en la calle codo a codo

somos mucho más que dos.

Mario Benedetti

Dignitat

Joan Margarit (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és un poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya.










Aquest poema fa referència al valor a la llengua.
Quan parla d'una llengua ben travada és refereix a la relació ben fixada amb l'exterior. Quan fa menció al castellà, ens diu que és una llengua gran amb molts parlants. Aquí us deixo un gran poema d'aquest autor. Espero que el gaudim igual que jo l'he gaudit.

Vocabulari:
- Espúria: per casualitat, que succeeix ocasionalment.
- Heura: planta que creix a les pedres.

Dignitat

M'allunyo d'un país

on la desesperança té la força

d'una certesa lògica,

i l'enveja un horari tan secret

com un tren militar.

El castellà m'ofega i no l'odio.

No en té la culpa de la seva força:

de la meva feblesa, encara menys.

L'ahir era una llengua ben travada

per pensar, per pactar i per somiar,

inútilment difícil, que ningú ja no parla:

un subconscient de pèrdua i cobdícia

on ressonen bellíssimes cançons.

El present és la llengua dels carrers,

maltractada i espúria, arrapada

com l'heura a les ruïnes de la història.

Aquesta és a llengua en la que escric.

també és una llengua ben travada

per pensar, per pactar i per somiar.

I les velles cançons es salvaran.

Joan Margarit. 

L'escola mata la creativitat

Ken Robinson és un educador, escriptor i conferenciant britànic. Doctor per la Universitat de Londres, investigant sobre l'aplicació del teatre en l'educació.
És considerat com un expert en els assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de la ensenyança, la innovació i els recursos humans.  Ken Robinson va fer una conferencia fomentant un tema "perquè l'escola mata la creativitat?". Segons aquest educador, l'educació esta en el mateix estatus i hauríem de donar-li la importància que és mereix. Tots els nens tenen talents, els nens s'arrisquen. Com bé diu, "si no estàs disposat a equivocar-te, mai sortiràs amb alguna cosa original".
El sistema educatiu destrueix les ments degut a la inflació acadèmica. I el resultat de tot això, és que per culpa del model educatiu, estem eliminant la creativitat amb la que neixen els infants. La creativitat és riquesa. Les matemàtiques són igual d'importants que la dansa. Actualment un dels majors erros que cometen és començar a educar als infants de cintura cap dalt, menyspreant, l'activitat física basada en el joc, o bé l'educació artística, on potencien la seva creativitat.
Per això, per mi, Robinson és un grandíssim educador, ja que basa la seva teoria en benefici per als infants. Com a futura docent, trobo molt interessant aquest concepte que segur que molts encara no s'han parat a pensar i reflexionar.
Per aquest motiu, us deixo aquest vídeo per a que reflexioneu i obriu les vostres ments a favor d'un canvi a millor en el nostre sistema educatiu per als nostres infants.

Só qui só

Joan Timoneda és un valencià de fa 500 anys. 

Segons aquest autor, l'amor ens transforma. Ens transformen les decisions. L'experiència ens va canviant. L'experiència educativa, el que ens fa madurar i el procés de creixement, es prendre decisions. Ens vol dir també, que la manera de parlar ha de generar una atracció positiva, per així, tenir un èxit educatiu. 

Só qui só

Só qui só, que no só io,

puix d'amor mudat me só.

Io crec cert que res no sia,

o, si só, só fantasia,

o algun home que somia

que ve a alcançar algun do.

Puix d'amor mudat me só.

Só del tot transfigurat;

só aquell que era llibertat, 

i ara d'amors cativat

me veig fora raó, 

puix d'amor mudat me só.

Si só, puix que en lo món vixc

i a mi mateix avorrixc,

i segons que discernixc

veig la qui em dóna passió

puix d'amor mudat me só.

Joan Timoneda

València, 1518/20- 1583

Tot està per fer i tot és possible

Miquel Martí i Pol va escriure aquest poema com a escut dels primers anys de la democràcia. "Tothom te dret a viure de la manera que vulgui".

Per a ajudar-vos a entendre aquest ric poema us he subratllat expressions que utilitza l'autor amb el seu significat corresponent en el text. 

Vocabulari:

- Taumaturgs: aquesta expressió te els seus origens en Plató,filòsof grec, quan parlava del mite de la caverna, amb la qual cosa, els Taumaturgs, segons Plató, són els encarregats de fer aquesta connexió entre el món real i el irreal.

- De res a poc: quan canviem alguna cosa és per a millor, però en aquest poema, és refereix que hem canviat per gairebé res. I segons ell, no ha estat fàcil, ho remarca quan diu: sempre amb vent de cara.

- Miralls: mitjans de comunicació, i són els que distorsionen la realitat "molta xarranca però poques paraules".

- Displicent:desagradable.

-Jersei o corbata: classes socials, rics (corbata) i pobres (jersei).

-Estrafer: distorsionar.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes 

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies 

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata 

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti 

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Google Drive

El Drive és una aplicació que ofereix Google. És molt útil, ja que permet emmagatzemar tot tipus de documents de forma en què es quedin guardats com en una mena de núvol. D'aquesta manera es pot accedir des de qualsevol lloc sense la preocupació que no s'hagi guardat, o bé que es perdi.

També ofereix la possibilitat de fer públics els nostres treballs a qualsevol pàgina web, com per exemple: en un blog. Cal remarcar, que el drive té una característica molt peculiar que ressalta d'altres aplicacions. Aquesta és la possibilitat de realitzar qualsevol document (docs, presentació) amb tantes persones com es vulgui. Sempre que tinguin compartit el document de manera en què puguin editar.
A més és un suport que facilita les interaccions entre els components del grup a l'hora de fer un treball. Ja que des de llocs diferents, poden accedir al mateix document i editar-lo a la vegada sense necessitat d'estar físicament.

Per començar a familiaritzar-nos amb Google Drive hem fet un treball utilitzant els tres programes que ofereix: docs, presentació google i formulari. La Victòria, l'Anna i jo hem escollit el tema de l'escola inclusiva.


Com es crea un document amb Google Drive?
Heu d'anar al vostre compte personal de google i fer clic en "Drive". Un cop en drive, heu de fer clic en "nou" i seleccionar. En aquest cas: document de Google.

Com es comparteix? 
Un cop seleccionat, a la part superior dreta posa "compartir". Hem de clicar aquesta opció i us sortirà la següent pantalla, on podreu escollir les persones que poden editar. També dóna l'opció de només comentar o visualitzar el document. Per finalitzar feu clic en "fet".

Aquí teniu el resultat del nostre document:



Com es crea una presentació amb Google Drive?
Heu d'anar al vostre compte personal de google i fer clic en "Drive". Un cop en drive, heu de fer clic en "nou" i seleccionar. En aquest cas: presentacions de Google. Una vegada obert, us demanarà que escolliu el tema de la vostra presentació, però no us amoïneu desprès es pot modificar.

Com es comparteix? 
Un cop seleccionat el tema, a la part superior dreta posa "compartir". Hem de clicar aquesta opció i us sortirà la següent pantalla, on podreu escollir les persones que poden editar. També dóna l'opció de només comentar o visualitzar la presentació . Per finalitzar feu clic en "fet".

Aquí teniu el resultat de la nostra presentació:





Com es crea un formulari amb Google Drive?
Heu d'anar al vostre compte personal de google i fer clic en "Drive". Un cop en drive, heu de fer clic en "nou" i seleccionar. En aquest cas: formularis de Google.

Com es comparteix? 
Un cop seleccionat, hem de clicar en "fitxer" i seleccionar l'opció "afegeix col·laboradors".  Per enviar el formulari haureu d'anar a la part superior dreta i fer clic en "enviar formulari".

Aquí teniu el resultat del nostre formulari:






Per tal de visualitzar una mica més tot aquest contingut us adjunto aquest vídeo:






Informació extreta de:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/09/treball-collaboratiu-google-drive.html

Per a més informació:
https://es.wikipedia.org/wiki/Google_Drive

Treballem amb la natura

Membres del grup

A l'assignatura de plàstica hem treballat Land-Art (art ecològic), un moviment de finals dels anys 60 que va sorgir als EUA. Com a referent vam veure a Andy Goldsworth, qui treballa amb el conjunt de la natura, amb les seves mans, i tots els materials que utilitza formen part de la natura. Fent recerca, vam agafar també com a referent a Giuseppe Arcimboldo, qui utilitza fruites per fer les seves obres. Amb la nostra obra vam voler plasmar la importància que té el paper del docent, la família, l'entorn i les experiències en l'infant.
Les membres del grup, vam escollir aquest espai natural perquè complia els requisits que demanàvem. Volíem un espai natural, amb vegetació i amb aigua. La "poma" fa referència a l'alumne com a element principal i de major interès tant en el nostre projecte com

Mans a l'obra!

a l'escola. Una poma vermella, un color viu que ressalta en tanta vegetació, alhora significant, el cor de l'escola. L'aigua "els mestres" reguen a l'alumne per fer possible el seu creixement integral. L'escola i la família juguen un paper molt important a l'hora de crear els fonaments de l'infant. Per això, si els pilars no el sostenen fermament, el nen "poma" pot arribar a caure, el nen no avança. Les mans són un element significatiu per l'infant, és a dir, un suport.

PROJECTE FINAL: LA POMA, UN TRESOR.

Amb la realització d'aquesta activitat hem après a que s'ha d'establir vincles de confiança. Però, sobretot l'admiració per la natura.
Com a futura docent, penso que aquesta activitat es enriquidora per l'infant. És necessari deixar que faci les seves pròpies transformacions en la natura, el gust per anar coneixent i explorant l'entorn, i sobretot, inculcar la bellesa de la natura i la responsabilitat de cuidar-la.

Aquí us adjunto un power point on resumeix tot el nostre projecte: